diumenge, 23 d’abril del 2017

EL MÓN DE LA COMUNICACIÓ



Ahir els estudians de revista i audioviusals de l’Institut Manuel de Montsuar van rebre la visita de José Mola, antic estudiant de la professora de revista del centre, que els va fer una pinzellada sobre el món de la comunicació.

José era un estudiant de Tarragona que va estudiar Comunicació i Relacions Públiques. Va destacar per les ganes d’aprendre, la vocació per els temes periodístics i la seva excel·len t capacitat de redacció. Això li va permetre  guanyar-se un lloc en el món laboral. Avui dia és el cap d’un gabinet de comunicació en un partit polític de Tarragona. 

Va començar dient que les xarxes socials són una eina molt important quan es tracta de comunicació i periodisme, ja que són una forma més d’expressió.

Esmentà que el periodisme també es vincula amb les relacions públiques i el màrqueting. Ara bé, també va deixar clares les diferències entre elles. El màrqueting és estratègia i s’utilitza en tots els àmbits comunicatius per poder transmetre les idees de manera més atractiva; les relacions públiques són el contrari, quan l’autor s’ha de vendre utilitzant estratègies amb la finalitat que el públic parli bé del producte. A diferència de la publicitat aquest mètode és gratuït.

En un incís, va explicar que tots els mitjans de comunicació són empreses, no ONG. Amb això ens va voler fer entendre que quan llegim algun text de premsa, el fa un professional, però darrere hi ha els interessos del mitjà. Per tant, el que llegim a la premsa no són mentides però sí veritats relatives. És important llegir la mateixa notícia en diversos diaris, perquè són punts de vista diferents i llavors ens podem treure conclusions més encertades.

Va concloure que saber comunicar-nos i expressar-nos de manera correcta és molt important per poder-nos desenvolupar amb comoditat per la vida. 


Més enllà del contingut concret d’aquesta conferència, és important apreciar aquestes activitats com a elements que trenquen la rutina escolar gràcies a gent voluntària i professional dels diferents àmbits, i que poden aportar coneixements més pràctics i vinculats al dia a dia als estudiants de secundària.

ES POR TU BIEN


Esta película española trata de tres padres de familia Arturo (José Coronado), Poli (Roberto Álamo) y Chus (Javier Cámara).  Sus queridas hijas les presentan a sus respectivos novios, i entonces empieza su pesadilla. Ninguno de los tres novios son de su agrado. Arturo, un tipo de derechas de toda la vida, se enfrenta a un yerno perroflauta, Poli, un constructor profesional ve a su futuro yerno como un asaltacunas, y a Chus, el clásico graciosete, le atormenta el novio nini de su hija. 
La única solución que encuentran los padres desesperados es unir fuerzas para deshacerse de sus yernos, como sea, con la «excusa» de que es por su bien. ¡Esto es la guerra!



Mi opinión personal: Pienso que es una película bastante buena, me gusta este contenido de la preocupación paternal con un toque de humor, quizás algo exagerado. Situaciones del día a día de padres casi desesperados por proteger a sus hijas que acaban por llevar a cabo planes de locura, con tal de “salvarlas”, ya que es por su bien.


dimecres, 15 de març del 2017

Posa't la gorra

Aquest any s’ha celebrat la 4a edició d’aquest projecte.

L’objectiu principal d’aquesta campanya és el de sensibilitzar a la societat i donar a conèixer l’existència del càncer infantil, per tal de normalitzar la malaltia i pal·liar les necessitats que se’n deriven a partir del diagnòstic.
Un dels efectes secundaris que pateixen els infants i adolescents malalts de càncer, el més palès, és la pèrdua del cabell. Per aquesta raó, es cobreixen el cap amb una gorra. És per això que fan de les gorres el símbol de solidaritat envers tots aquests infants.
La campanya “Posa’t la gorra!” vol aconseguir més recursos per tirar endavant els projectes i programes previstos, donar resposta a les necessitats de les famílies i garantir la seva sostenibilitat en el futur.
La gorra cada any també ens vol recordar que els nens i nenes amb càncer, són nens i nenes per sobre de tot, i també per sobre d’una malaltia que els roba una part del seu temps però mai els seus somnis, les seves inquietuds i les ganes de fer allò que els agrada fer.
Aquest any el dia 19 de febrer de 10.00h a les 14.00 h a la Seu Vella de Lleida, s’ha presentat una nova temàtica de la festa “ART I CULTURA”, per així donar a conèixer aquesta campanya, apropant-se als infants i adolescents a través de activitats lúdiques, amb les arts plàstiques, la música…
El nou disseny colorit d’enguany ha estat a càrrec de la marca esportiva Munich, que s’ha sumat a aquesta causa benefica. 

En aquesta edició s’ha aconseguit  una presència de 8.000 persones a l’acte i un total de 10.000 gorres venudes al territori! Tot això ha estat possible gràcies a l’esforç d’un equip de voluntaris i voluntàries, de famílies, el suport d’empreses i institucions, la col·laboració de mitjans i artistes, la ciutadania…




Curtmetratge lleidatà a Cannes

Las flores crecen en la sombra, es el primer curtmetratge professional que va rodar el lleidatà Guillem Atienza i tindrà lloc el proper mes de maig al Short Film Corner del festival de cine de Cannes. 

Aquest festival consisteix en una trobada de pel·lícules amb professionals d’arreu del món. El curtmetratge consistia en el projecte de graduació del passat 2016 a l’escola de Realització Audiovisual i Multimèdia de La universitat de Girona. Aquest, té una durada de 15 minuts i es en castellà. 

Es va rodar en diferents àmbits de la Val D’Aran encara que a la pel·lícula li ha posat el sobrenom de Valle del Vallés. Durant el rodatge va comptar amb dues lleidatanes de les quals l’actriu era Aitana Giralt i la model fotogràfica y publicitària Yarik Umanets. Elles han estat protagonistes de la historia en la que una jove resideix en un poble aïllat entre les muntanyes on sembla que el temps no transcorri i rep la visita d’una vella amiga que li fa canviar l’idea de marxar d’aquell poble o seguir vivint allà. 

També compta amb l’ajuda més veterana de l’argentí Carlos Lasarte que viu a Barcelona i va iniciar la seva trajectòria en el món audiovisual al costat d’un altre lleidatà, Jaume Balagueró. 






Laura Muriana




Lliga de debat de batxillerat

La lliga de debat de secundària i batxillerat és una competició entre diferents alumnes de batxillerat, secundària i cicles formatius de diferents centres i d’edats entre els 15 i 18 anys, on és debat sobre un tema polèmic i d’actualitat. L’activitat aporta formació als estudiants, és a dir, aprenen a parlar en públic, a treballar en equip i defensar un tema tant a favor com en contra en català. 

L’objectiu és fomentar el torn de la paraula entre els diferents equips d’estudiants, la desenvolupar solidesa en les argumentacions i la fluïdesa en la intervenció. 

La Júlia Castro, l’Ainhoa Just, l’Andrea Sánchez, l’Alba Prats i la Núria Lopez de primer i segon de batxillerat del nostre centre, han participat en la lliga de debat. Hem entrevistat a una alumna de l’equip Ainhoa Just  i ens ha explicat com ha sigut el camí fins arribar a ser finalistes d’aquest concurs:


De quines parts consta la competició? 

Les fases: Primer hi ha una fase eliminatòria i després es passen a les finals a la província de Lleida i si es guanya aquesta, es va a Barcelona i és fan les mateixes fases però a nivell de Catalunya.
Debats: A cada debat hi ha una introducció dels dos equips de 5 minuts, 2 arguments de 4 minuts per cada equip i per últim la conclusió que dura 3 minuts.


On es van realitzar els debats?

A la Universitat de Lleida, es on vam fer els debats, cada hora es feia un debat a una sala i de seguida et deien si havies guanyat el debat o si l’havies perdut.


Quin era el tema sobre el que vau parlar?

El tema era si els animals tenen drets, on cada grup tenia que adoptar les dos postures a favor i en contra i es defensava la posició que t’havia tocat al sorteig.




Contra quins equips vau haver de debatre i contra quins equips vau guanyar o perdre?

Vam debatre contra els següents equips: Alcarràs vam perdre, Antoni Torroja (Cervera) vam guanyar i Lladonosa vam guanyar.


Com vau aconseguir arribar a la final?

Vam estar quedant uns dies, els arguments els vam fer amb ajuda dels professors, els últims dies ens vam haver de donar molta pressa perquè no havíem avançat massa, i als debats vam improvisar una mica, i tot ens va sortir bastant bé. 


Els temes que vau debatre eren a favor o en contra?

L’Andrea Sanchez i la Júlia Castro anaven en contra el tema, que va sortir a dos debats, l’Alba Prats i jo mateixa anàvem  a favor del tema i la Núria Lopez feia la introducció.



La lliga de debat de secundària i batxillerat és una competició entre diferents alumnes de batxillerat, secundària i cicles formatius de diferents centres i d’edats entre els 15 i 18 anys, on és debat sobre un tema polèmic i d’actualitat. L’activitat aporta formació als estudiants, és a dir, aprenen a parlar en públic, a treballar en equip i defensar un tema tant a favor com en contra en català. 

L’objectiu és fomentar el torn de la paraula entre els diferents equips d’estudiants, la desenvolupar solidesa en les argumentacions i la fluïdesa en la intervenció. 

La Júlia Castro, l’Ainhoa Just, l’Andrea Sánchez, l’Alba Prats i la Núria Lopez de primer i segon de batxillerat del nostre centre, han participat en la lliga de debat. Hem entrevistat a una alumna de l’equip Ainhoa Just  i ens ha explicat com ha sigut el camí fins arribar a ser finalistes d’aquest concurs:


De quines parts consta la competició? 

Les fases: Primer hi ha una fase eliminatòria i després es passen a les finals a la província de Lleida i si es guanya aquesta, es va a Barcelona i és fan les mateixes fases però a nivell de Catalunya.
Debats: A cada debat hi ha una introducció dels dos equips de 5 minuts, 2 arguments de 4 minuts per cada equip i per últim la conclusió que dura 3 minuts.


On es van realitzar els debats?

A la Universitat de Lleida, es on vam fer els debats, cada hora es feia un debat a una sala i de seguida et deien si havies guanyat el debat o si l’havies perdut.


Quin era el tema sobre el que vau parlar?

El tema era si els animals tenen drets, on cada grup tenia que adoptar les dos postures a favor i en contra i es defensava la posició que t’havia tocat al sorteig.




Contra quins equips vau haver de debatre i contra quins equips vau guanyar o perdre?

Vam debatre contra els següents equips: Alcarràs vam perdre, Antoni Torroja (Cervera) vam guanyar i Lladonosa vam guanyar.


Com vau aconseguir arribar a la final?

Vam estar quedant uns dies, els arguments els vam fer amb ajuda dels professors, els últims dies ens vam haver de donar molta pressa perquè no havíem avançat massa, i als debats vam improvisar una mica, i tot ens va sortir bastant bé. 


Els temes que vau debatre eren a favor o en contra?

L’Andrea Sanchez i la Júlia Castro anaven en contra el tema, que va sortir a dos debats, l’Alba Prats i jo mateixa anàvem  a favor del tema i la Núria Lopez feia la introducció.

La lliga de debat de secundària i batxillerat és una competició entre diferents alumnes de batxillerat, secundària i cicles formatius de diferents centres i d’edats entre els 15 i 18 anys, on és debat sobre un tema polèmic i d’actualitat. L’activitat aporta formació als estudiants, és a dir, aprenen a parlar en públic, a treballar en equip i defensar un tema tant a favor com en contra en català. 

L’objectiu és fomentar el torn de la paraula entre els diferents equips d’estudiants, la desenvolupar solidesa en les argumentacions i la fluïdesa en la intervenció. 

La Júlia Castro, l’Ainhoa Just, l’Andrea Sánchez, l’Alba Prats i la Núria Lopez de primer i segon de batxillerat del nostre centre, han participat en la lliga de debat. Hem entrevistat a una alumna de l’equip Ainhoa Just  i ens ha explicat com ha sigut el camí fins arribar a ser finalistes d’aquest concurs:


De quines parts consta la competició? 

Les fases: Primer hi ha una fase eliminatòria i després es passen a les finals a la província de Lleida i si es guanya aquesta, es va a Barcelona i és fan les mateixes fases però a nivell de Catalunya.
Debats: A cada debat hi ha una introducció dels dos equips de 5 minuts, 2 arguments de 4 minuts per cada equip i per últim la conclusió que dura 3 minuts.


On es van realitzar els debats?

A la Universitat de Lleida, es on vam fer els debats, cada hora es feia un debat a una sala i de seguida et deien si havies guanyat el debat o si l’havies perdut.


Quin era el tema sobre el que vau parlar?

El tema era si els animals tenen drets, on cada grup tenia que adoptar les dos postures a favor i en contra i es defensava la posició que t’havia tocat al sorteig.




Contra quins equips vau haver de debatre i contra quins equips vau guanyar o perdre?

Vam debatre contra els següents equips: Alcarràs vam perdre, Antoni Torroja (Cervera) vam guanyar i Lladonosa vam guanyar.


Com vau aconseguir arribar a la final?

Vam estar quedant uns dies, els arguments els vam fer amb ajuda dels professors, els últims dies ens vam haver de donar molta pressa perquè no havíem avançat massa, i als debats vam improvisar una mica, i tot ens va sortir bastant bé. 


Els temes que vau debatre eren a favor o en contra?

L’Andrea Sanchez i la Júlia Castro anaven en contra el tema, que va sortir a dos debats, l’Alba Prats i jo mateixa anàvem  a favor del tema i la Núria Lopez feia la introducció.









Jesús Vázquez estrena ‘Proyecto Bullying’ a Cuatro



 El programa va ser suspès al juny per les objeccions de les Fiscalies de Menors de Madrid, Segòvia i Cadis
Han hagut de passar vuit mesos perquè Cuatro pugui emetre un dels seus projectes més compromesos. El passat dimarts, per fi va sortir a la llum el primer dels quatre programes de Proyecto Bullying després que el programa fos presentat per primera vegada el passat mes de juny. No obstant això, problemes amb la Fiscalia i l'impediment d'emetre imatges gravades a menors amb càmeres ocultes ha obligat a Mediaset a reformar els quatre casos d'assetjament escolar a menors per poder estrenar el programa.
Jesús Vázquez, qui s'ha compromès i involucrat especialment amb aquest programa, és el presentador i conductor de Proyecto Bullying. Ell mateix ha confirmat que malgrat l'espera per aconseguir emetre el programa, els objectius que s'havien marcat segueixen intactes: “És un programa per obrir els ulls i mostrar les conseqüències”, ha declarat. El presentador gallec, ha assegurat també que s'han centrat a “complir estrictament la llei”, i que una vegada més compleixen amb els requisits.
No obstant això, per evitar els problemes judicials que van impedir l'emissió el passat mes de juny, des de Mediaset han assegurat que Proyecto Bullying garanteix l'anonimat de tots els participants del programa a través d'un tractament gràfic i la distorsió dels testimoniatges. En una mateixa línia, des del programa asseguren que no pretenen buscar culpables sinó que el seu únic propòsit consisteix a contribuir a eradicar les situacions d'abús.
Salvant els canvis en el muntatge del programa que s'han adequat per a una major protecció al menor, l'essència de Proyecto Bullying segueix intacta i així ens descrivia Jesús Vázquez el propòsit de l'espai: “Volem que es vegi el que està passant perquè els nens prenguin consciència real del que és l'assetjament”, assegurava.

A més, és un programa en el qual s'ha implicat de manera personal ja que el propi Jesús Vázquez va confessar al seu moment que al llarg de la seva adolescència va sofrir en primera persona l'assetjament escolar, per això va acceptar un projecte així: “No vaig dubtar a cap moment perquè ha estat una manera de tancar un cicle de la meva vida”.


dimecres, 22 de febrer del 2017

DESASTRE A PARÍS


Ahir, dia 14 de Febrer del 2017, a les 19:30 milers d’aficionats parisencs donaven la  benvinguda a l’autocar del Paris Saint Germain que arribava al Parc dels Prínceps seguit de l’autocar del Barça; el temps era ideal per veure un magnífic partit de Champions entre dos dels millors equips d’Europa.
A les 20:00 s’obrien les portes de l’estadi, el que va provocar que molts aficionats dels respectius equips poguessin buscar la seva butaca per acomodar-se i preparar-se per 90 minuts d’espectacle.
A les 20:45 sonà el xiulet, i amb ell els crits d’emoció per part de les dues aficions. No van haver d’esperar molt l’afició local per celebrar el tant desitjat gol. El Barça provoca una falta a la frontal de l’àrea i era una ocasió excel·lent per l’argentí Di María, va xutar el  llançament de falta directa i es va convertir en el 1-0 local.
El temps anava passant i el joc del Barça estava a anys llum del que tenia que fer realment, joc bastant passiu, pèrdues en zona del mig del camp cosa que provocava ràpids atacs de l’equip parisenc. Tants eren els factors, que en una pèrdua de Messi en el mig del camp ocasiona un ràpid contraatac del PSG que acabà amb gol de Draxler.
Ja a la segona part, el Barça canvia del sistema inicial clàssic del 4-3-3 a un 4-2-3-1 per reforçar un mig del camp que era dominat per l’equip local. Tan sols 10 minuts després, al minut 54, l’autor del primer gol del Paris Sant Germain, Àngel Di Maria rep una pilota de Kurzawa, se’n va d’un jugador blaugrana, i des de 20 metres aconsegueix batre a Ter Stegen amb un xut magnífic com si d’una falta directa es tractés. Els d’Emery estaven pràcticament volant sobre el camp. Li tenien la mida pressa al Barça.
Després del tercer gol es veia als jugadors del Barça, abatuts, sense idees i amb un joc desordenat. Van anar passant els minuts i l’equip de Luis Enrique no s’havia com marcar un gol per posar-se en la eliminatòria. Com si no hi hagués satisfacció tant amb els aficionats com en el resultat aconseguit pels jugadors del PSG, va arribar el 4-0 amb una conducció des de el lateral fins al mig del camp de Meunier, que li passa una pilota entre línies a Edinson Cavani i l’uruguaià no va perdonar davant de Ter Stegen.
 Al finalitzar el partit es va veure la cara i la creu en el rostre dels jugadors de cada equip. Els blaugrana han de millorar molt per donar la volta aquest resultat, si volen tenir alguna possibilitat de passar a la següent ronda de la UEFA Champions League. El Camp Nou haurà d’estar  ple de gom a gom per somiar una nit històrica.

(Jugadors del PSG celebrant la victòria davant l’afició)











Sergi Qui i Rubén López